Un berenar pendent

Prop de casa hi ha una placeta amb un parell de bancs de fusta i justament enfront es troba una joieria. És una joieria qualsevol, no és Tiffany´s , tampoc visc a New York i ,sobretot, no sóc Audrey Hepburn . Si ho fos, vestiria eleganíssims models,m´enamoraria del meu veí, un jove i pobre escriptor, tendria un moix negre i m´intentaria casar amb un ric magnat per sortir de la meva trista existència a una gran ciutat. En realitat això només són petits detalls, allò que és important és que,quan vulgui, puc baixar, asseurem al banc, menjar-me un croissant i sommiar.

1 comentario

[lina morgan free-man - 08 de julio de 2008 - 09:06]

També prop de casa... «Estimados señores, yo vivo en la plaza de Cort y una de mis sugerencias sería que a partir de las doce de la noche no sonara el reloj del Ajuntament, ya que me es casi imposible conciliar el sueño. Además, piensen que suena cada quince minutos durante 24 horas y llega a ser algo cansino. Espero que lo reconsideren o que a partir de cierta hora se pudiera bajar el volumen. Saludos». Yo no he dicho ná... pero al final to se sabe!
http://www.ultimahora.es/segunda.dba?3480+6+440169